Just me

Lali: Si?

Jimmy: Hola! soc el Jimmy, com va tot?

Lali: Molt bé, i tu com estas?

Jimmy: Bé, molt bé! Escolta, et truco per donar-te una data per la trobada. Al Salva li va millor el dia 10 que el 17, aixi que el 10 de Novembre.

Lali: Bufff bufff bufff!!!

Jimmy: Que et passa?

Lali: Que no saps el pes que em treus de sobre, ja podem començar a treballar seriosament!

Jimmy: Buenu, dons ja la teniu! Qualsevol cosa que necesiteu ens ho feu saber.

Lali: D’acord Jimmy, moltes gracies!

Jimmy: A vosaltres, adeu!

Lali: Adeu

Tan de bo pogues dir que tot començava despres d’aquesta trucada, pero en realitat la cosa ja venia de 3 setmanes avans a una reunió de club al pans & company de Portal de l’Angel.
Feia ja alguns mesos que haviem engegat el club i la cosa estava molt aturada. Ens haviem de posar les piles, aixi que ens vem reunir amb carácter d’urgència.
Vem posar-nos al dia, vem decidir 100 coses, em redactar 1000 cartes i vem posar la primera pedra a la trobada. Després de la trucada del Jimmy amb la data començava la feina de debó.
Amb la feina de debó també van començar els caps de setmana de la Silvia instalada a casa. Els meus pares es van plantejar seriosament adoptar-la pero ho vem desestimar perque nostro senyor l’ha dotada amb un volum de veu superior a la mitjana (MUAKS PRINCESA!)
Despres de 3780 entrebancs, maldecaps, imprevistos i novatades pagades (per mes informació consulteu properament l’apartat de cròniques de laxnfans.com) per fi va arrivar dissabte!!!
El dia va començar MOLT d’hora, cap a quarts de 7 del matí. La Silvia s’havia passat la nit tosint i no estava la cosa com per treure-la de llit, aixi que vem anar la Eli i jo a parar les taules. Vem començar la tasca cap a les 7 del mati i 2 hores mes tard ja haviem acabat! En el següent video teniu les primeres declaracions de la Eli just després de parar les taules:

 http://s117.photobucket.com/albums/o71/eulaliabs/?action=view&current=vullesmorzar.flv

Cap a les 11 del matí, després de que les currantes de les taules esmorzesin i pasesin per la sessió de xapa i pintura per estar espectaculars, van arrivar els Lax!!! Venien amb una super furgo amb tot el material que, com que no passava per la porta de la terrassa, van decidir posarla atravesada al mig del carrer entorpin el pas, SI SENYOR, AIXI S’APARCA AL VENDRELL!!!

Els Lax munten l’escenari mentre jo vaig passant revista mentalment:

Rovirosa: PRESENTE
Rovira: PRESENTE
Piñol: PRESENTE
Montenegro: PRESENTE
Font: a Banyoles fent una audició, arrivará a les 4.
Racero: eing?

Em dona per llançar la pregunta a l’aire, “on es en Salva?”. En Jimmy que en aquells moments prova un micro amb els tipics “si si si, hola hola hola, ei va si” em contesta: “amb els llençols enganxats al cul”.
El meu cervell es perd durant uns instants en la idea de “ooh, qui fos llençol…”, pero torno a la terra avans de que ningú em descobreixi a la cara els meus depravats pensaments… Em dic “tranqui Lali, el Salva xerran amb els fans  es on millor es troba, vindrà, no s’ho perdrà pas!” M’ho crc durant una estona pero deseguida m’ataca el panic. Val a dir que en aquells moments jo no necessitava gran cosa per entrar en estat de panic, soc aprensiva de mena…
En Jimmy em veu donant voltes per la sala i em diu “mira, vaig a trucar al Salva per la teva tranquilitat”. Marxo per no sentir-lo pero la curiositat em fa tornar. Quan torno em pasen el telefon. Em diu que a quarts d’una del migdia ENCARA ES A MANRESA!!! També em diu alguna cosa dels seus avis… Jo ja no l’escolto, m’he cabrejat! Li clavo una broncaque no es mereix perque jo no soc ningú per cridar-li ni per dir-li “te voy a enseñar las baldosas de la sala de cerca cuando llegues!!!”. Salvita, no se si llegiras aixo pero de veritat que ho sento, estava mooooolt nerviosa, I’M REALLY SORRY!!!

Comença a arrivar la gent, això ja està en dansa! En jimmy es planta a la porta per anar saludant a tots els que entren, mireu que gracios!!!

http://s117.photobucket.com/albums/o71/eulaliabs/?action=view&current=holadeljimmy.flv
 

La gent es dispersa, demana autografs, fotos, parla,va d’un cantó a l’altre… s’ho passa bé! Jo penso que haurien d’estar assentadets menjant l’aperitiu, pero com que sembla que nomes ho penso jo, dons no penso dir res! Total, soc la boja del rellotge i del timing!!!
Gairebé alhora que la paella (qualsevol diria que l’ha olorada) arriva en Salva. M’apropo amb la intenció de continuar amb la bronca pero no puc, a la que veig aquella carona s’em passa tot! Ell no em retreu res de l’anterior conversa telefonica, al contrari! Es comporta d’una manera tan encantadora que em fa oblidar que ha arrivat dues hores tard. Em dic a mi mateixa “lali, ja es aqui, yasta dona!”.
La gent s’asseu a menjar la paella. En Rovirosa ens ajuda a servir, que monu! Mireu quina patxoca que fa!

Pero si la paella trionfa, els profiterols ja ni t’explico!!!
Entre que al Salva li han encantat i que la meva mare no esta disposada a que el nano es quedi amb gana, la cosa te bastanta tela:

Lali: Salva, et necesitem a l’escenari per fer els sortejos

Salva: Val, ara mateix. Per cert, els profiterols son bonissims!!!

Rafi (la meva mare): Eulalia, le has dicho a Salva si quiere mas profiteroles?

Lali (Eulalia per ma mare): No, que me lo tengo que llevar para es escenario que hay que sortear cosas.

Rafi: Anda ya, se va a quedar el chaval con hambre por eso!!! Salva ¿quieres mas profiteroles?

Salva (amb la boca plena): mmm xi xi xi!!!

Quan el Racero s’acava els profiterols i te a bé a pujar a l’escenari sortegem unes samarretes i un passe per veure un concert desde el backstage. Li toca a la Txell, mireu que contenta que esta!

Despres dels sortejos i dels cafès, ELS LAX ENS REGALEN UN BOLO SENCER!!!
L’objectiu de la trobada s’està complint. La gent s’ho està passant d’allò mes bé. No paro de pensar que allò ho hem aconseguit la Silvia, el Jordi i jo, NOSALTRES TRES SOLETS! Tan d’esforç està valent la pena!
I arriva l’Amb tu. Quan sento el nom de la cançó aviso de seguida la meva mare peque l’escolit, se que li agradará molt cantada pel Salva. Pero la oratoria del Salva no es limita a la presentació de la cançó, em quedo absolutament petrificada, no puc moure un muscul. Sabeu que mai m’havien dedicat una cançó? Ni tan sols quan van vindre a casa… (em van dedicar el bolo sencer i avall!!!) QUE FUERTE EN PRIMAVERA!!!

http://www.youtube.com/watch?v=Wrw-bwIVh_o

El concert va arrivant a la seva fi pero poc avans de que s’acavi se sent un CRACK a l’escenari seguit d’un “ostia puta” del Racero. En Pemi ha enfonsat la cama a l’escenari despres del solo d’abraça’m, pobre Pemi, fa cara de mal… PERO EL TIO AMB DOS COLLONS CONTINUA!!!
Pujo a l’escenar per la porta del darrera per veure la magnitut del forat i ja em qeudo a veure el final del concet alla.
En concert s’acava, estant tots preparats per saludar i lo unic que recordo es que algu va dir “que surti la Lali a saludar amb nosaltres!” i de cop i volta veig al Salva que tirava de mi cap a l’escenari.  Quina sensacio més rara… Pero en ma vida he estat tan feliç! Per cert:  Jordi i Silvia, vosaltres tambe hi ereu amb mi alla dalt, us ho prometo.

I la gent va anar marxant (alguns oposant resistència, eh Martina i Gisela…) i alla ens vam quedar, Destrossats pero feliços.
Els lax van trigar molt poc a recollir i aviat va arrivar el moment dels comiats. Alló erea Telettubilandia! Tot eren petons, abraçades i agraiments. El que us deia avans, destrossats pero feliços.

Va ser un dia màgic, gràcies a tots per portar el vostres granet de màgia i recordeu que…

http://s117.photobucket.com/albums/o71/eulaliabs/?action=view&current=noespotfumar.flv
 

Un petó molt fort!!!