HAN TORNAT ELS MEUS NENS!!!
Després de 4 anys sense un disc d’estudi, després de la crisis institucional que van patir fa uns mesos per culpa d’un cantant amb ganes de fer de monja misionera, després de trobar-li un recanvi a l’esmentat cantant, després d’una excursió super guapa (pel que es veu al DVD) per “los estados unidos de Norteamérica del norte” i després d’alguna cosa mes que segurament em deixo, senyores y senyors… LAX’N’BUSTO HA TORNAT, I DE QUINA MANERA!!!
No se si ha sigut el fer oblidar el canvi de cantant (cosa difícil) o no se que nassos es deu haver pasat, PERO MARE MEVA QUIN TROSS DE DISC!!! Aixo si que es so Lax’n’Busto, y no el Morfina, collons!!! R
ock, bateria a tope, solos de guitarra que no s’acaven mai… em cau la baba nomes de pensar-hi. I despres, a banda de tot esta el tema SALVA, aixi, en majuscules.
No es que canti millor que el Pemi, es que el Pemi no sabia cantar i ell si. La virgen del colacao! quina veu, quina maravilla, quina joia!
L’altre dia vaig asseure als meus pares devant de l’aparell de CD i els vaig posar “ara o mai” (una de les perles del disc), van flipar mandarines, igual que jo. De veritat que te una veu maquisima, potent i molt ben controlada.
Enhorabona als lax per haver trobat aquest diamant.
Pero tota cara te la seva creu, tot ying te el seu yang, i tot Victorio te el seu Lucchino, y quin es el costat fosc de l’esmentat cantant-diamant? El directe. No el jutjaré encara perque, sencillamente, encara no he tingut oportunitat de veure’l actuar (tot i que avui estan tocant a reus i jo estic a casa… de veritat que no tinc perdò!) pero si el Pemi tenia alguna cosa, aquesta era que era una bestia a l’escenari y un comunicador impresionant. Li deixa el llistó ben alt. Pel que m’han explicat, no te res que envejarli al cantant-monja misionera, pero jo ho he de veure i espero que sigui aviat.
NENS, ENHORABONA DE NOU, I ENS VEIEM AVIAT, HO PROMETO!
